Roca de la Bruixeta

Roca de la Bruixeta

dijous, 26 de novembre de 2015

Artesans i gremis

  
 
L'augment de població a les ciutats va suposar més demanda de productes manufacturats, la qual cosa va consolidar l'aparició de nombrosos artesans d'una gran varietat de productes: teixidors, fusters, sabaters, tintorers... sovint aquests practicaven l'ofici al mateix carrer on vivien, d'aquí que molts carrers prenguessine l nom de l'ofici. 
  
Gremi
Ofici que realitzaven
Abaixadors Igualaven el pèl dels draps de llana amb tisores grosses.
Apotecaris Preparaven i venien medicaments.
Bastaixos de capçana Traginaven càrregues damunt del cap.
Calafats Fusters de ribera que construïen embarcacions.
Cervellers Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani.
Daguers Fabricants de dagues, espases de fulla curta.
Estorers Fabricaven o venien estores
Fustaniers Teixidors de fundes de matalàs de cotó.
Garbelladors Es dedicaven a garbellar cereals per compte d'altre.
Hortolans Conreaven la terra.
Manescals Curaven les malalties a les bèsties.
Pedrenyalers Fabricants d'una mena d'escopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera).
Rosariers Feien i venien rosaris.
Llogaters de mula Llogaven bèsties de càrrega.
Sellers Feien i adobaven selles i altres guarniments.
Tapiners Produïen tapins, una espècie de sandàlia de dona.
Velers Fabricaven i venien vels.
Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/08/30/els-gremis-a-la-barcelona-medieval/
 
A partir del segle XII, el conjunt d'artesans d'un mateix ofici es van començar a agrupar formant gremis. Aquests gremis tenien:
  • unes ordenances que regulaven el seu funcionament
  • un Sant Patró a qui s'encomanaven, que designava el dia en que el gremi feia la festivitat
Els gremis van aparèixer per defensar els interessos comuns dels artesans del mateix ofici. Les seves funcions eren diverses:
  • Controlaven la quantitat i la qualitat de producció per tal d'evitar els fraus i mantenir els nivells de qualitat dels productes   
  • Controlaven el nombre de treballadors que tenien els tallers
  • Controlaven els salaris que aquests havien de percebre   
  • Controlaven i limitaven els preus dels productes per tal d'eliminar la competència deslleial   
  • Adquirien i repartien entre els mestres les matèries primeres necessàries per a les manufactures.
  • Limitaven l'accés a l'ofic d'altres artesans
  • Controlaven les formacions dels aprenents   
  • S'encarregaven de cobrar les quotes als seus membres, que es destinaven a beneficència per a cuidar a orfes o viudes d'antics membres del gremi.

Tots els gremis dividien cada ofici en tres tipus de treballador:
  • El mestre artesà era el propietari del taller, on vivia amb tota la seva família. Era qui es quedava els beneficis de les manufactures i participava del govern del gremi al que pertanyia. Per arribar a ser mestre calien molts anys d'aprenentatge i la realització final d'un examen, que rebia el nom d'obra mestra.   
  • L'oficial era un treballador de l'artesà i cobrava un sou per la seva feina. L'oficial aspirava a convertir-se en mestre, i després d'uns anys de realitzar tasques d'oficial podia presentar-se a l'examen d'obra mestra. Tot i això, arribar a mestre era molt difícil, ja que els gremis eren associacions molt restrictives i amb molts favoritismes cap als familiars i fills dels mestres dels gremis. A més s'havien de pagar taxes molt cares per poder fer l'examen.
  • L'aprenent era aquell jove que estava en procés d'aprenentatge de l'ofici, i no cobrava cap tipus de sou per la feina que feia. El mestre li ensenyava l'ofici, el mantenia i li donava allotjament. Generalment els tallers només tenien un aprenent, que al cap d'uns anys, tenia dret a passar una examen supervisat pel mestre i convertir-se en oficial.



RESPON:
1.- Raona quin ofici desenvolupen els personatges de les imatges anteriors i digues què et sembla que són: mestres de casa, aprenents o oficials.
2.- Opina: quines vantatges i inconvenients tenien els gremis?
3.- COMENTARI DE TEXT:
  • Llegeix el següent text
  • Posa-li un altre títol
  • En una frase digues quin tema tracta
  • Dóna la teva opinió sobre el què s'indica
Reglament dels gremis de treballa a la ciutat de París     
"Ningú no pot ser teixidor de llana si abans no ha comprat l'ofici al rei (...)"
"Cadascú pot tenir a casa seva dos telers (...)"
"Cada mestre pot tenir a casa un aprenent, cap més (...). I ningú no pot començar a treballar abans de la sortida del sol, sota pena de multa (…)!
 
4.- COMENTARI DE TEXT:
  • Llegeix el següent text
  • Posa-li un altre títol
  • En una frase digues quin tema tracta
  • Dóna la teva opinió sobre el què s'indica

Estatut dels orfebres (artesans d'or i plata) parisencs a finals del segle XIII
"Cap orfebre pot tenir un aprenent de menys de 10 anys (...) Cap orfebre pot treballar de nit a no ser que ho faci directament pel rei, la reina, els seus fills o germans o el bisbe de París (...) Cap orfebre pot obrir la seva forja els dies festius, a excepció d'un únic taller que obrirà, per torns, en els festius i els diumenges. Tots els guanys d'aquell taller seran depositats a la caixa de la confraria d'orfebres. Els diners de la caixa serviran per finançar cada any el dia de la Pasqua un menjar pels pobres de la ciutat de París. Els jurats de l'ofici escolliran dos o tres artesans per guardar l'ofici. Aquests els guardaran bé i lleialment segons els usos i costums establerts (...) Si els jurats esbrinen que un dels seu ofici obra amb mal or o mala plata i no vol corregir-se, el portaran davant del prebost (autoritat*) de París i aquest l'expulsarà de la ciutat de 4 a 6 anys segons la falta."

dimarts, 24 de novembre de 2015

El desenvolupament de les ciutats


A partir del segle XI les ciutats tornen a prendre protagonisme.

CAUSES   

1.- DEMOGRÀFIQUES:
  • L'augment de la producció suposa millor alimentació i augment de població al camp
  • L'ús de noves eines i tècniques agrícoles dóna lloc a un excedent de mà d'obra al camp i també més productes per a poder intercanviar
2.- SOCIALS:
  • Les ciutats no estaven sota el control dels senyors feudals. Per això els nous habitants trobaven un major grau de llibertat que no pas al camp
  • Les ciutats eren centres d'oci i diversió
  • La majoria d'habitants eren lliures
  • Molts serfs van emigrar a les ciutats per a fugir de la servitud
3.- ECONÒMIQUES:
  • Els pagesos lliures anaven a les ciutats per intercanviar les primeres matèries per productes manufacturats dels artesans. Es van consolidar els mercats i poc a poc s'hi van anar instal•lant.
CONSEQÜÈNCIES
  1. Èxode de gent del camp cap a les ciutats.
  2. Apareix una nova classe social: els burgesos (habitants dels burgs). Aquests habitants no eren ni serfs ni senyors feudals, ni tampoc eren privilegiats. La majoria d'ells es van dedicar a fer de comerciants, mercaders i artesans. 
  3. Apareixen noves classes socials:   
  • Els personatges més rics i influents: es dediquen al comerç o a la banca, i també els grans artesans. Aquests van ser els que es van anar apoderant dels consells municipals i van governar les ciutats. Sovint donaven diners al rei, i poc a poc es van anar introduint als nous parlaments medievals.
  • Per sota: els artesans menys importants, oficials d'artesans, petits botiguers, mercaders menors, etc...
  • Baix de tot hi trobem: marginats i pobres  

  • Grups de comunitats religioses no cristianes. Aquests grups normalment residien en espais emmurallats dins de les ciutats. És el cas dels jueus, que residien als calls o jueries, i les moreries on hi residia la comunitat musulmana. 

Les ciutats medievals eren petites, i les més grans podien tenir 50.000 habitants (París, Bruges, Florència, Venècia...).

RESPON:
1.- Explica extensament les causes del desenvolupament de les ciutats a partir del segle XI. 
2.- Explica detalladament les conseqüències del desenvolupament de les ciutats.
3.- Vocabulari: burgès, èxode 
4.- Comentari de la imatge:
  • posa un títol
  • digues en una frase de quin tema es tracta
  • descriu què hi veus
 

dijous, 19 de novembre de 2015

Desenvolupament econòmic del segle XIII

Al segle XII l'Europa occidental va entrar en una fase de creixement.
 
CAUSES
 
1.- Augment de producció agrícola
  • Augment de les superfícies de conreu
    • es talen molts boscos
    • es dessequen pantans
  • Millora de tècniques agrícoles
    • millors sistemes de regatiu
    • implantació del sistema de rotació triennal (ara es passa a dividir el terreny en 3 parts, se'n conreen dos de cereals i llegums i se'n deixa una en guaret).
    • es comencen a utilitzar els fems dels animals com a fertilitzants

  • Noves eines
    • l'arada normanda: permetia fer els solcs més profunds, airejar la terra i fer-la més fèrtil
    • substitució dels bous com a animals de tir i utilització de cavalls, als que a l'hora se'ls va començar a posar les ferradures
    • augment del nombre de molins tant d'aigua com de vent (permeten moltre amb més facilitat)


2.- Augment de població
  • Millor alimentació
  • Més quantitat i variació d'aliments
  • Població més ben alimentada
3.- Menys malalties
 

CONSEQÜÈNCIES

1.-  Demogràfiques:
  • Augment de la població molt important a les darreries de l'alta edat mitjana i inicis de la baixa. Europa passa d'uns 40 milions de persones a l'any 1000 a gairebé el doble cap a l'any 1300.

2.- Econòmiques:
  • Augment de la demanda de productes: La gent necessitava productes, tant agrícoles com artesanals
  • Reactivació del comerç:
    • consolidació dels mercats urbans (alguns diaris)
    • aparició de fires anuals (lloc de trobada anual entre comerciants)  
  • Recuperació de les antigues rutes romanes
  • Desenvolupament del comerç marítim i fluvial per tot Europa. Neixen les grans rutes comercials, destacant-ne dos:
    • La ruta del Mediterrani, que en bona mesura té l'origen en les Croades, unia els diferents ports de ciutats europees del Mediterrani com ara Venècia, Gènova, Nàpols o Marsella, amb ciutats musulmanes del nord d'Àfrica, com Tunis i Alexandria. Les ciutats europees importaven productes de luxe com ara les sedes, les joies, els perfums i les espècies, i exportaven cap a les ciutats orientals armes de ferro, cuir, vaixells, oli, blat, vi, etc…
    • La ruta de la Hansa (Atlànitc i Bàltic).  La ruta anava des dels ports portuguesos i del cantàbric fins als ports del Bàltic com Riga. De la zona de Castella i Lleó s'exportava cap al nord productes com el vi, la llana o el ferro, i de les zones del nord s'exportaven principalment pells, fusta o blat.

Es desenvolupen noves tècniques financeres i bancàries:
    • les lletres de canvi: permetien viatjar sense els diners -es depositaven a qualsevol banquer, i aquest emetia una lletra que ordenava pagar la mateixa quantitat de diners a un banquer de la ciutat de destí del comerciant-.
    • finançaments a crèdit: deixaven sumes importants de diners a canvi del retorn d'aquests més els seus interessos.
RESPON:
1.- Explica detalladament les causes del desenvolupament econòmic d'Europa a partir del s. XII.
2.- Quines conseqüències va tenir aquest desenvolupament? Raona la resposta.
3.- Quins productes s'importaven a la península ibèria? Quins s'exportaven?
4.- Vocabulari: lletra de canvi, crèdit.

diumenge, 15 de novembre de 2015

Prepara l'examen: la societat feudal

Per a preparar bé l'examen treballa força les següents preguntes:

1.    Situa els pobles de la teva comarca. Trobaràs informació en aquest enllaç.
2.    Digues el nom de les comarques que toquen la teva i la seva capital. Trobaràs informació en aquest enllaç.
3.    Situa en el mapa els països i capitals d'Europa occidental. Trobaràs informació en aquest enllaç.
4.    Què és el feudalisme? Explica com es va arribar a aquest tipus d'organització.
5.    Com s'estableixen els vincles personals entre nobles, vassalls, camperols.
6.    Descriu l'estructura social típica del feudalisme
7.    Què hi podem trobar en un feu?
8.    Digues diferents parts d'una fortificació.
9.    Quina era l'activitat principal dels nobles durant l'època medieval?
10.  En què consistien les justes?
11.  Com s'estructurava el clergat a l'època medieval?
12.  En què consisteix el guaret? Quins inconvenients tenia?
13.  Quines diferències principals hi havia entre els serfs i els camperols lliures?
14.  Quan va sorgir i quina vigència va tenir l'art romànic? Quins eren els objectius principals d'aquest art?
15.  Característiques de l’arquitectura del romànic.
16.  Característiques de la pintura del romànic.
17.  Característiques de l’escultura del romànic.
18.  Posa els noms de les parts exteriors i interiors d'una església típicament romànica.
19.  Vocabulari: feu, vassall, investidura, orde religiós, regla religiosa, diòcesi, abat, contrafort, arquivolta, transsepte, cimborri, màndorla, pantocrator

L'art romànic

Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa l'estil artístic anomenat romànic (recorda a l'art romà).
 
Característiques generals:
  • La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes de l'estament eclesiàstic fan que les principals obres romàniques siguin religioses.
  • Destacaran esglésies, catedrals i monestirs
  • El romànic té una finalitat didàctica:
    • apropar als fidels a Déu
    • explicar els fets sagrats de la Bíblia
  • L'art romànic és ple de simbologia. Tot transmet missatge, des de les formes dels edificis fins als materials utilitzats o les decoracions.
  • Donat que al món medieval la immensa majoria de la població era analfabeta, les esglésies esdevenen autèntics llibres a l'aire lliure.
  • Les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió.
  • A més de la seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció decorativa.
  • Els artistes són considerats artesans -no signen les seves obres-.
  • Els artistes fan una vida itinerant, d'un poble a un altre, d'aquí que poguem fer un seguiment d'aquests i que s'assemblin tant les construccions d'un lloc a un altre.
ARQUITECTURA:
  • Principals edificis construïts amb pedra -els sostres de fusta són substituïts per pedra per evitar incendis-. Per això tornen a utilitzar elements romans, com les voltes de canó i les cúpules.
  • Les cobertes descansen en arcs de mig punt, columnes i pilars molt gruixuts.
  • Ús de murs molt gruixuts reforçats per contraforts exteriors
  • Poques obertues, en general estretes, anomenades espitlleres
  • Edificis foscos i humits
  • Els temples petits tenen una sola nau, els més grans solen tenir de 3 a 5 naus -la part central més alta-
  • La planta dels temples petits era rectangular i acabada en un semicercle anomenat absis.
  • La planta dels temples més grans solia ser de creu llatina.
  • La cúpula, entre el transepte i la nau principal es sostenia per petxines.
  • La capçalera de l'església tenia un absis principal i, a voltes, altres de més petits.
  • A les portalades destacava el timpà, amb escultures representant episodis bíblics, envoltat per arquivoltes amb personatges també bíblics (sants, àngels...) 
Parts de la portalada:
 
 
 Planta d'una església d'una sola nau:
 
 
 Planta de creu llatina d'una sola nau:
 
 
 Planta de creu llatina d'una església amb tres naus:
 
 

Esquema d'una volta de canó:
 
Parts de l'exterior d'una església:
 
 
 Descriu aquestes esglésies:
 

 
 


L'ESCULTURA
  • Destaca a les portalades, columnes i capitells
  • Les representacions humanes no eren naturalistes, sinó esquemàtiques
  • Els personatges solen aparèixer com si anessin vestits, amb grans túniques, donant més rigidesa.
  • Es guarda molt la simetria
  • Tendència a realitzar obres didàctiques en forma narrativa (ex. sèries de capitelles explicant episodis bíblics)
  • A les portalades sol destacar, dins del timpà, el pantocràtor (representació de Déu pare creador) dins de la màndorla.
  • Les escultures de les esglésies romàniques eren "bíblies en imatges"
  • A banda de l'escultura en pedra van destacar les talles de fusta, particularment de la Mare de Déu amb el Nen i el Crist Majestat (Crist a la creu, vestit i sense aparença de patiment) 


 
 




PINTURA
  • Es practica la pintura al fresc i sobre fusta
  • La pedra també la pinten. Els capitells, les escultures de les portalades...
  • Els frescs són, principalment, als absis i a les voltes.
  • La pintura no és naturalista.
  • Les figures es representen de manera esquemàtica i en postures rígides.
  • Ús de colors intensos
  • Resseguien el perfil de les figures amb una línia negra força gruixuda
  • Desproporció d'alguns personatges per a destacar-los de la resta.
  • Els temes principals eren de tipus religiós.
  • La pintura sobre taula es feia utilitzant la tècnica del temp barrejant pigments i rovell d'ou per als retaules que decoraven els altars.
  • Les miniatures eren petits pintures que il.lustraven llibres com ara bíblies, còdex, santorals...

 
 

Tota la informació sobre els monestirs romànics de Catalunya.
 
Contesta:
  1. Quan va sorgir i quina vigència va tenir l'art romànic?
  2. Quins eren els objectius principals d'aquest art?
  3. Per què et sembla que feien servir molts símbols? Pensa en un símbol que utilitzessin els artistes del romànic.
  4. Quines són les característiques més importants de l'arquitectura romànica.
  5. Quina era la funció de l'escultura romànica?
  6. Quins eren els principals tipus de pintures romàniques?
  7. Quines eren les característiques principals dels personatges pintats?
  8. Dibuixa l'exterior d'una església típicament romànica i amb fletxes indica les seves parts. 
 

dijous, 5 de novembre de 2015

Societat estamental: els camperols

Constituïen el 90 % de la població i molt pocs d'ells eren propietaris de terres. Vivien en petits pobles, en cases molt pobres, petites i senzilles fetes de fang, tova, fusta i canya i amb poc mobiliari. Eren autosuficients i s'alimentaven del què conreaven. L'esperança de vida era curta, no massa més de 40 anys.



Trobem dos tipus principals:

SERFS
  • naixien serfs i vivien tota la seva vida serfs
  • viuen lligats a la terra que treballen o directament a l'autoritat del senyor
  • no podien abandonar el feu
  • el senyor podia, entre d'altres, donar permís per a casar-se o no
LLIURES
  • tenien una certa autonomia
  • treballaven els masos del senyor a canvi d'una renda o una part de la collita
  • pagaven també el delme a l'Església
El sistema tradicional de conreu era el conegut com a guaret.

RESPON:
  1. En què consisteix el guaret? Quins inconvenients tenia?
  2. Quines diferències principals hi havia entre els serfs i els camperols lliures?
  3. Descriu les feines dels pagesos segons l'època de l'any:
  1. Què et sembla que representa aquesta imatge?
 
 

Jocs i diversions medievals

 
Jocs i joguines de nens i nenes:

 
1.- Quins jocs veus a la il·lustració?
 
 
2.- Quins jocs veus a la il·lustració?
 

 3.- La imatge representa "les edats de la vida". Per què? Què vol significar?

Jocs de joves i adults:





4.- Imagina i descriu com es poden jugar aquests quatre jocs.

Jocs de tauler:

 

 
En aquest enllaç trobaràs imatges del llibre de jocs de tauler més antic de la península. Es tracta de El libro de los juegos d'Alfons X el Savi.
 
5.- Quins altres jocs has descobert?
 
Molí de nou
 
Molí de nou
 
 
Molí de nou

6.- Busca més jocs, joguines o divertiments de l'època medieval. Envia l'enllaç amb el nom del joc i una breu descripció.

PER A  CONSULTAR: Trobareu més informació i molt interessant a les exposicions virtuals de la Biblioteca Nacional de França BNF.

Societat estamental: La noblesa

Cal distingir entre ALTA i BAIXA NOBLESA, depenent de la riquesa i el poder que tinguessin. Els uns tenien grans feus, castells, serfs... i altres poc més que les armes i un cavall.
L'activitat principal dels nobles era preparar-se i entrenar-se per a la lluita i una possible guerra. Per això en temps de pau participaven en els tornejos o justes.
 
 
Aquests tornejos en general no eren a mort i el què pretenien era la preparació militar i guanyar respecte i admiració entre la cort.
 
 
 
Aquests escenaris eren el lloc ideal per a donar-se a conèixer i mostrar la valentia.
 
 
Els fills dels nobles de petits rebien instrucció militar i entrenament físic. Tot seguit servien de patges i d'escuders d'algun noble per, en tenir la majoria d'edat, convertir-se en cavallers. En aquest moment juraven complir les normes de cavalleria:
  • valentia
  • lleialtat al seu senyor
  • fidelitat a la paraula donada
  • defensa dels desemparats (vídues, orfes, pobres...)
  

Els cavallers, en cas de conflicte, eren cridats pel rei i acudien a defensar-lo acompanyats dels seus soldats. Els enfrontaments podien ser a camp obert (poc freqüent doncs a ningú li interessava perdre molts homes) o bé fent el setge a una fortificació, en aquest cas es construïen enginyosos recursos militars (galeries subterrànies, catapultes, trabuquets, ariets o torres de setge...).
 
 
 
La funció principal de les dames era casar-se i tenir fills a fi d'assegurar el llinatge, i estaven sotmeses al marit al qual havien d'obeir.
Els matrimonis sovint eren concertats pels pares quan els fills eren encara criatures.  


La noblesa es reunia sovint per festejar esdeveniments tot organitzant banquets on no hi faltaven músics, acròbats, joglars...
 
Respon:
  1. Quina era l'activitat principal dels nobles durant l'època medieval?
  2. En què consistien els tornejos?
  3. Busca informació sobre enginys militars. Selecciona imatges i fes una fitxa de cadascun.