Roca de la Bruixeta

Roca de la Bruixeta

dijous, 15 de desembre de 2016

Les civilitzacions fluvials: Els egipcis (3): L'escriptura jeroglífica


Els egipcis van començar a escriure amb jeroglífics al voltant del 4.000 aC i van utilitzar aquest sistema d'escriptura fins al s. IV aC. Els especialistes en aquest tipus d'escriptura eren els escribes que gaudien de gran prestigi.
Els jeroglífics es van poder desxifrar gràcies a la troballa de la pedra Rosseta -fou localitzada per l’exèrcit de Napoleó durant la guerra a Egipte el 1798-.
Es tractava d’una pedra que contenia el mateix escrit en jeroglífic, en grec i en demòtic (un tipus d’escriptura en cursiva de l’antic Egipte, variant de la llengua grega).

Jean-François Champollion va ser qui va desxifrar la lletra que hi havia escrita a la pedra Rosseta. Gràcies a aquest gran descobriment es va poder conèixer i aprendre l’escriptura dels egipcis. Actualment aquesta pedra es troba en el British Museum de Londres.



1.- Per què va ser tan important trobar la pedra Rosetta? 
2.- Quines eren les eines que necessitava un escriba?
3.- Descriu com es preparava el papir.

4.- Vocabulari: Pedra Rosseta, domòtic
Si vols saber com s'escriuria el teu nom amb escriptura jeroglífica entra en aquest enllaç.

dimarts, 29 de novembre de 2016

Les civilitzacions fluvials: Els egipcis (2): l'estructura social

 L'estructura social

  • Dalt de tot hi trobem el faraó (rei-déu) i la família reial 
  • Un segon grup estava format per sacerdots, alts funcionaris, governadors de províncies i caps militars. 
  • Tot seguit els escribes que redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems del palau.
  • I el grup majoritari format pels camperols, que constituïa al voltant del 90% del total de la població. On també s'ha d'incloure els comerciants i artesans. 
  • Finalment trobem els esclaus. Eren considerats com a objectes o animals i podien ser comprats i venuts. Molts d'ells treballaven a les cases benestants. 
El paper que va jugar la dona a Egipte va ser més important que en d'altres cultures de l'Antiguitat. Algunes d'elles van tenir gran poder i fins i tot van ser faraons. Les dones podien administrar i heretar propietats, comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se.



Activitat:
1.- Pels egipcis, què era considerat el faraó?
2.- Identifica els personatges que apareixen a la piràmide social i descriu què et sembla que fan o quin és el seu ofici.

El dia a dia dels egipcis:

3.- Descriu com era la casa d'una família noble.


 4.- Descriu com era un barri artesà. Quins oficis reconeixes? 

5- Descriu com era la vida a un poblat agrícola.
6.- Si visquessis a l'antic Egipte i no formessis part de l'elit privilegiada, a quin ofici t'agradaria dedica't i on t'agradaria viure? Explica els motius.



7.- Resumeix el procés de conreu del blat que realitzaven els egipcis 5.000 anys aC. 
8.- El faraó, com controlava la producció agrícola del seu regne?

dilluns, 28 de novembre de 2016

Les civilitzacions fluvials: Els egipcis (1): Localització

Activitats:
1.- Descriu on es troba Egipte en relació a Catalunya? 

2.- Quin és el riu que travessa Egipte de sud a nord?
3.- Per què s'anomena delta a la desembocadura del riu?
4.- En quin mar desemboca aquest riu?
5.- Observa el mapa i digues on es troben la majoria de tombes o piràmides. Quina explicació dones a aquest fet?


6.- Després d'haver visualitzat el vídeo:
  • ordena les imatges següents (quin és l'ordre)
  • descriu quines conseqüències tenia la crescuda del Nil a l'antic Egipte
  • explica la importància del riu en la vida dels antics egipcis


diumenge, 27 de novembre de 2016

Jocs de l'antic Egipte (5)


 Pintura de la tomba de Beni Hassan
El joc dels “58 forats” sembla ser que es va inventar durant el Mitjà Imperi (cap al 2000 aC). És un altre dels jocs més representatius de l'antic Egipte i es troba durant un espai de temps molt llarg, tant en tombes de faraons com en tombes més senzilles, la qual cosa demostra la seva àmplia pràctica. Es va difondre molt a l’Orinet Mitjà. 
Joc dels 58 forats, d'ivori, trobat a Tebes (1800 a 1700 aC) Metropolintan museum
 Joc de tauler de 58 forats amb forma d’hipopòtam (664-332 aC)

El joc consta de dos circuits paral·lels de 29 forats cadascun en els quals cada jugador fa avançar les fitxes  (sovint amb cap de gos), segons el què surti en uns ossets. Els forats 10 i 20 suposaven retornar a l’inici, mentre que els forats 15 i 25 donaven opció a tornar a tirar.

 Joc 58 forats (700 a 550 aC) trobat a Ur. British Museum

Joc dels 58 forats actual, comercialitzat 
ACTIVITAT:
 En grups de màxim 3 companys fes el teu joc de tauler egipci. Recorda que has de portar el joc, amb les fitxes corresponents i les regles del joc -cas que no es coneguin les regles hauràs de preveure una manera de jugar-hi.

Data: Dilluns 12 de desembre. 

Jocs de l'antic Egipte (4)


 Pintura de la tomba de Beni Hassan
El joc de tauler més important dels egipcis era, sens dubte, el senet.
   Nefertari jugant al senet (1270 a 1213 aC). Metropolitan museum

Es troba representant en multitud de pintures i papirus, i esdevé un dels primers jocs de tauler de la història del qual, quasi bé, en coneixem la manera de jugar.
   Papirus amb el joc de senet (XIX i XVIII dinastica). British museum

En aquestes representacions es mostra el difun que està jugant contra un adversari invisible. Les fitxes venen a mostrar les dificultats d'aquesta vida i el bon joc per arribar a l'altre món.
   Joc de senet (1300 aC). Museu del Louvre
  Joc de senet trobat a Thebes (1390 a 1350 aC). Brooklin museum
  Joc de senet. Museu del Louvre
   Fitxes de joc de senet. Museu del Louvre
 Si  voleu saber més sobre el joc del senet i fer-vos el vostre joc podeu entrar en aquest enllaç.

Jocs de l'antic Egipte (3)


 Pintura de la tomba de Beni Hassan
A l’antic Egipte, entre el 4t i el 3r mil·leni aC, els egipcis jugaven al joc de la Serp. Aquesta taula representava una serp enroscada damunt ella mateixa, amb el cos dividit en cases amb creus o en relleu.
Taulell de mehen o joc de la serp (3100 a 2700 aC) British museum


En nombre variable depenent dels taulers de joc trobats.  El joc, del qual es desconeix exactament com es jugava, anava acompanyat de petites boles i de peons en forma de lleons.

Taulell de mehen o de la serp trobat a Abydos (2750 aC) Museu del Louvre 

Se suposa que els lleons, que es col·locaven damunt de diferents caselles, deurien “menjar-se” les boles de l’adversari o dels jugadors.
 Lleons del taulell de mehen o de la serp trobat a Abydos (2750 aC) Museu del Louvre 

Peons en forma de lleó per al joc de la Serp. (Primera dinastia, cap el 3100-2900 aC). Són fets d’ivori d’elefant.
Podeu trobar més informació sobre aquest joc en aquest enllaç.

Jocs de l'antic Egipte (2)


 Pintura de la tomba de Beni Hassan
La civilització egípcia va néixer i créixer a redòs del riu Nil. Les seves crescudes, des de juny a setembre, deixaven les vores plenes de llims, eren les terres negres que permetien la producció i el conreu de molts cereals.  


El riu era també font de riquesa tant per la pesca que es produïa com per les aus i animals que vivien a la seva vora. Els egipcis van desenvolupar una gran pràctica en la cacera de tota mena d'animals.
 Cacera al panta, al voltant del 1500 aC
Realitzaven, també, nombroses activitats esportives. Diversos relleus i pintures de tombes en donen testimoni.

 
  Exemples de pintures d'exercicis de força i lluita dins d'una tomba
  Relleus de lluita gravats en una pared d'un temple

Jocs de l'antic Egipte (1)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan
Egipte és per a la cultura occidental un referent ja que va ser una de les primeres grans civiltzacions fluvials, ara fa uns 5.000 anys, amb el Nil que desembocava a la Mediterrània i que, més aviat o més tard, va influir en els pobles que tocaven aquesta mar. Els jocs en són un bon exemple:
 Pidos, tabes, astràgals... per a practicar nombrosos jocs

 Barca per al transport de productes pel Nil
Maqueta del magatzem de cereals
Les barques, les maquetes, totes les figures articulades o no que es depositaven dins les grans tombes, no eren necessàriament joguines, sinó que hem de pensar que eren objectes que complien una funció: representar allò proper d'aquest món que, el difunt, en l'altre món necessitaria.
Tanmateix, també trobem objectes que són realment joguines i que han arribat fins als nostres dies, com aquesta rebelluga trobada a la tomba de Tutankamon.
Podreu trobar moltes més imatges de jocs i joguines de l'antic Egipte en aquest enllaç.

divendres, 25 de novembre de 2016

Prepara l'examen de la civilització mesopotàmica



Per a preparar bé l'examen cal estudiar i saber les següents preguntes. Recorda que l'examen serà el dilluns 5 de desembre. El mateix dia has de presentar el dossier d’Història del 1r trimestre seguint les pautes que ja hem indicat des d’inici de curs:

1.- Saber posar el nom dels pobles de la teva comarca (trobaràs la resposta en aquest enllaç).
2.- Saber el nom de les comarques que toquen a la Ribera d'Ebre i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).
3.- Saber el nom de les comarques que toquen al Mediterrani i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

Preguntes breus
4.- a) Per què les primeres civilitzacions s'anomenen "fluvials"?
b) Quines van ser les grans civilitzacions fluvials?
5.- Quines són les grans aportacions de sumeris i babilonis?
6.- Descriu l'estructura social de la societat mesopotàmica.
7.- Fes un llistat de productes d'agricultura i ramaderia de l'època mesopotàmica.
8.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb les dels mesopotàmics.
9.- Quines diferències hi ha entre un ziggurat i un temple?
10.- Quina diferència hi ha entre un relleu i una estàtua?
11.- Quines característiques tenien les estàtues de Mesopotàmia?
12.- Quins elements arquitectònics van inventar els mesopotàmics? Descriu-los.
13.- Al costat de quin riu es va desenvolupar la civilització Índia?
14.- On, quan i perquè va aparèixer l’escriptura?

PREGUNTES PER REFLEXIONAR:
15.- Digues i raona a quin període o edat correspondria un jaciment arqueològic on hi hagués:
  • Un dolmen amb restes d’ossos
  • Pintures parietals, restes de ceràmica cardial, sílex i cendres
  • Pedres sense polir, ossos, cendres i una falç
  • Pintures parietals, una motlle per fondre metalls, sílex i cendres
  • Un motlle per fondre metalls, un tauleta de fang amb signes cuneïformes i sílex
PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES (s’han d’explicar àmpliament):
16.- Explica amb les teves paraules quines són les característiques de les civilitzacions fluvials.
17.- Explica detalladament i extensament les característiques comunes que tenen les grans civilitzacions fluvials

VOCABULARI
Politeista, cuneïforme, aristocràcia, escriba, sumeri, ziggurat.