Roca de la Bruixeta

Roca de la Bruixeta

dissabte, 25 de febrer de 2017

Prepara l'examen de Grècia



Per a preparar bé l'examen sobre Grècia estudia les següents preguntes:

1.- Saber posar el nom dels pobles de la teva comarca (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

2.- Saber el nom de les comarques de Catalunya i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

3.- Saber el situar els següents països i saber la seva capital: Portugal, Espanya, Andorra, França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Luxemburg i Suïssa



Preguntes breus:

4.- Com eren les explotacions agrícoles a la Grècia clàssica? Quins eren els principals conreus?

5.- Quines eren les principals activitats econòmiques que es feien a les polis?

6.- Quan, per on i per què es va produir l'expansió grega per la Mediterrània?

7.- Quines diferències hi ha entre les polis d'Esparta i Atenes?

8.- Saber dibuixa un temple grec i saber indicar les seves parts.

9.- Saber dibuixar els diferents tipus de capitells.

10.- Que són els mites? Saber-ne explicar algun.

11.- On es construïen els teatres grecs? què aprofitaven? Quines són les principals parts del teatre?

12.- Dibuixar la piràmide social de l’antiga Grècia



PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES

13.- Per què es van produir les guerres Mèdiques? A qui va enfrontar? Quin va ser el seu desenvolupament? Quines conseqüències van tenir?

14.- Explica molt extensament tot el què sàpigues sobre la religió grega.

15.- Escull una divinitat grega i redacta la seva "tarja de presentació" (nom, qui és, amb què se'l representa...)



VOCABULARI:

·        Heredot:

·        Paleàpolis:

·        Dracma:

·        Clepsidra:

·        Heroi:

·        Ephedrisme

·        Neàpolis

·        Ciutats-estat?

·        Acròpolis:

·        Cabotatge:

·        Àgora:

·        Escolapi:

·        Clepsidra:

·        Ciclop:

·        Centaure:

·        Mont Olimp: 

La civilització grega (7)


JOCS DE TAULA
Els grecs també eren grans aficionats als jocs de tauler. A les escales d'accés a nombrosos temples o als seients de pedra dels teatres no és difícil trobar gravats jocs de tauler. Les ceràmiques gregues ens porten molta informació dels gustos i les formes de vida dels grecs. Els jocs hi són sovint representants, i entre aquestes solen destacar dos personatges mitol·lògics, Ajax i Aquil·les, jugant en un joc de tauler.
   Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 540 - 520 aC. Museus Vaticans
 Vas ceràmic. 500 aC. Museu del Louvre
Gerra de vi grega. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 520 aC. Metropolitan Museum

Vas ceràmic. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 500 aC. Museu Real de Brusel·les.
DE PRÀCTIQUES D'ORACLES A JOCS INFANTILS
Els santuaris eren llocs on es practicaven diferents ritus, entre aquests, els oracles tenien cura d'endevinar el futur. Per a les seves pràctiques feien servir diversos objectes com ara els astragals o ossets, i també les barallugues.



Astragals època hel·lenística. Alguns porten un forat per a poder-los dur lligats. Museu del Louvre



Oracle llençant els ossets, procedent de Béotie, 500 a 475 aC. Museu del Louvre

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. Metropolitan museum
Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. British museu

Baralluga d'època clàssica, 650-600 aC. Museu del Louvre
Baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre
 Io-io, dau i baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre

Miniatura de fornerara, s. V aC. Museu del Louvre
1.- Ves preparant el teu joc d'ossets per a fer d'oracle o bé per a jugar. Cal que vagis a la teva carnisseria i demanis 4 ossets de la poteta del corder. Els poses a bullir en aigua i lleixiu vàries hores. Un cop trets neteja'ls bé.
2.- Demana als teus avis o àvies quins jocs practicaven amb els ossets. Si pots, enregistra les imatges dels seus jocs.

dijous, 23 de febrer de 2017

La civilitació grega (6)


JOCS I EXERCICIS GIMNÀSTICS DE L'ANTIGA GRÈCIA
A la Grècia clàssica els exercicis físics eren (al costat de l'aprenentatge de les lletres i de la música) una part fonamental de l'educació dels nois. A partir dels dotze anys (les famílies benestants) el noi era confiat a un preparador que l'instruïa en el gimnàs o la palestra -un espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales.
Ceràmica grega on es pot veure uns atletes que s'estan preparant i un d'ells es posa oli.

Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot "gimnàstica" ve del grec (gymnós) 'nu'- i, abans de començar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.
Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus, com a les Panatenees d'Atenes. D'aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos i esportius oberts a participants de tot Grècia.
Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes. Dos joves lluitant

Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes. Origen de l'hoquei?
 Pintura conservada a l'illa de Santorini
Ceràmica del 470 aC. Museu Ermitatge de Sant Petersburg
Figureta que representa una dona jugant amb pilotes. S.V aC museu Louvre

 Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes
Ceràmica representant uns joves jugant a l'ephedrismos, s.V aC
  Ceràmica representant uns joves jugant a l'ephedrismos. 430 aC Staatliche Museum Berlin
Terracota grega de mitjans de s.IV aC. Metropolitan Museum
1.- Reconeixes aquests jocs? Fes un llistat i indica a què juguen.
2.- Explica en què pot consistir el joc de l'ephedrismos.

dimarts, 21 de febrer de 2017

La civilització grega (5)


ELS EDIFICIS PRINCIPALS
Els TEMPLES són les principals construccions realitzades pels grecs. Algunes de les seves característiques són (p. 234):
  1. Construïts amb marbre blanc i pintats
  2. Base rectangular i més petits que els egipcis
  3. Hi distingim:
    1. pronaos era el vestíbul
    2. naos i sala principal on hi havia l'estàtua de la divinitat
    3. opistòdom, lloc on es dipositaven les ofrenes
  4. Amb coberta arquitravada i teulada de dos aiguavessos
  5. Cercaven l'harmonia, la bellesa i la proporcionalitat
  6. Formats per columnes de diferents estils: dòrica, jònica o coríntia, segons l'època



1.- Dibuixa un capitell dòric, un de jònic i un de corinti
2.- Dibuixa la façana d'un temple grec de 6 columnes, dos de cadascun dels estils indicats. En aquest temple senyala, amb fletxes, les següents parts: escales, basament, fust, columnes acanalades, coixí, abac, capitell, arquitrau, fris amb les metopes i els triglifs, i el frontó. 

ELS TEATRES (p. 241)



1.- On es construien els teatres grecs? què aprofitaven?
2.- Quines són les principals parts del teatre?

dissabte, 18 de febrer de 2017

La civilització grega (4)


LA RELIGIÓ GREGA
  • Els grecs eren politeistes
  • Els Déus principals, encapçalats per Zeus, vivien al mont Olimp.
  • Cada polis creia en la seva divinitat protectora a la qual rendia culte
  • Els Déus eren immortals i tenien aspecte humà, amb els mateixos instints, sentiments i necessitats que els homes.
  • També creien en els herois, fills d'un déu amb un mortal. Alguns d'aquests eren Ulisses, Aquil·les o Hércules. Els herois eren fundadors de ciutats.
  • Crien en figures fantàstiques com els ciclops o els centaures.
  • Van inventar la mitologia. A través dels mites s'explicaven el món, amb els Déus i els herois com a protagonistes
  • Els temples eren la casa dels déus, i com que tenien caràcter humà, se'ls tenia que oferir allò que necessitaven: aliments i riqueses. Els encarregats de servir-los eren els sacerdots i sacerdotesses.
  • En els temples es podia conèixer l'opinió dels déus a través dels oracles, que eren els missatges dels déus que podien ser interpretats pels endevins. L'oracle més famós era el de Delfos.
  • Els grecs feien diferents tipus de rituals per a acontentar els déus:
    • Casa: cada família tenia un petit altar dedicat a la deessa de la llar i als morts
    • Ciutat: a l'acròpoli sacerdots i magistrats organitzaven processons, ofrenes, oracions i sacrificis d'animals
    • Santuaris: Oferien als déus representacions teatrals i competicions esportives, com els coneguts jocs olímpics que, cada 4 anys, se celebraven a Olímpia.

1.- Escull una divinitat grega, busca informació i redacta la seva "tarja de presentació" (nom, qui és, amb què se'l representa...) -p. 233-.
2.- Mira el vídeo del mite del minotaure i fes-ne un resum.
    
 3.- Ves a aquest enllaç on trobaràs informació sobre quins objectes utilitzaven els oracles per a endevinar. Digues el nom d'aquests objectes.
4.- Vocabulari:
  • Heroi:
  • Ciclop:
  • Centaure:
  • Mont Olimp: 

dijous, 9 de febrer de 2017

La civilització grega (3)


LA SOCIETAT GREGA
Els grecs van inventar la democràcia, però no era com la que tenim avui dia. Aleshores la seva societat era força desigual i no tothom podia participar en la vida democràtica. 


1.- Explica les diferències entre un ciutadà i un no ciutadà en l'antiga Grècia (p. 230)
2.- Dibuixa la piràmide social de l'antiga Grècia.
3.- Fes un esquema de com funcionava la democràcia atenenca.
4.- Vocabulari:
  • Democràcia
  • Clepsidra

L'ACTIVITAT ECONÒMICA
Els antics grecs es dedicaven bàsicament a tres activitats: l'agricultura, l'artesania i el comerç (p. 230)

1.- Quines eren les principals activitats econòmiques que es feien a la ciutat?
2.- Com eren les explotacions agrícoles? Quins eren els principals conreus?
3.- Quines eren les principals activitats artesanes?
4.- Vocabulari:

  • Dracma
5.- Descriu les imatges següents (per a fer una bona descripció has de presentar l'objecte, dir què és, quina funció té, donar informació del què veus, utilitzar vocabulari adient...)







Per a saber més informació sobre el món de la ceràmica grega ves a aquest enllaç.


EMPÒRION, LA PRIMERA COLÒNIA GREGA A CATALUNYA
Els grecs eren un poble de comerciants que es va desplaçar per tota la Mediterrània buscant nous mercats on poder bescanviar els seus productes per altres que no tenia. El sistema de navegació que utilitzava s'anomenava cabotatge, i consistia en resseguir la costa fins a trobar el lloc adequat per a anclar i cercar pobles amb qui poder intercanviar productes. És d'aquesta manera com a principis del s. VI aC va fundar la seva primera colònia a la península, Empòrion.


Quan van arribar es van assentar primerament a la paleàpolis, en un illot proper a fi de disposar de millor defensa. Veient el caràcter pacífic i comercial dels indígens no van tardar en construir la neàpolis en terra ferma.


1.- Descriu la il·lustració de la p. 236. Utilitza el vocabulari que coneixes.
2.- Per què et sembla que els grecs van escollir aquest lloc per a fundar la seva primera colònia a la península?
3.- Asclepi és l'estàtua del Déu trobada a Empúries. Busca informació i fes-ne un resum.

divendres, 3 de febrer de 2017

La civilització grega (2)


La civilització grega la podem dividir en tres èpoques:
  1. època arcaica
  2. època clàssica
  3. època hel·lenística
EPOCA ARCAICA
Consulta el llibre i contesta:
1.- Quines característiques té l'època arcaica?
2.- Què són les polis?
3.- Què són les ciutats-estat?
4.- Quina diferència hi ha entre les polis d'Esparta i Atenes? (p. 224-225)
5.- Quan, per on i per què es va produir l'expansió grega per la Mediterrània? (p. 223)

EPOCA CLÀSSICA
Consulta el llibre, p. 226, i respon:

1.- Qui es va enfrontar durant les guerres mèdiques?
2.- Qualsevol fet té unes causes (per què es produeix?), un desenvolupament (què passa?) i unes conseqüències (resultats):
  • Causes de les Guerres Mèdiques:
  • Desenvolupament d'aquestes:
  • Conseqüències de les Guerres Mèdiques:
3.- Durant les Guerres Mèdiques es va produir la Batalla de Marató. Quina relació hi ha entre aquesta batallà i la famosa prova atlètica de la marató?
Si vols saber com es va desenvolupar la batalla de Marató consulta aquest enllaç.
4.- Per què es van enfrontar les polis d'Atenes i Esparta?

EPOCA HEL·LENÍSTICA
Consulta la p. 228-229 i respon breument:
1.- Cap on es va expandir Grècia durant aquesta època?
2.- Què va fer Alexandre el Gran?
3.- Quina zona ocupava l'Imperi Persa?
4.- Què entenem per hel·lenisme?