Roca de la Bruixeta

Roca de la Bruixeta

dimecres, 29 de març de 2017

La civilització romana (5): Els espais públics

Els espais públics
Als romans els encantava assistir a representacions teatrals, veure espectacles de lluita a l'amfiteatre o competicions de quadrigues al circ. A continuació trobaràs imatges i vídeos en 3D dels diferents edificis més representatius dels espais públics romans. La web d'Eduardo Barragán és fantàstica per a entendre els edificis i l'urbanisme romà!

El circ.


 

L'Amfiteatre.


El teatre.


Els banys.


1.- Quins tipus de lluita es duien a terme als amfiteatres?
2.- Quins espectacles feien als circs?
3.- Què eren les naumàquies?
4.- Quines activitats es podien fer als banys?
5.- Escull un d'aquests edificis i fes-ne una fitxa explicativa.

CRONOLOGIA D'EMPÚRIES: cronologia d'Empúries.

dimecres, 22 de març de 2017

La civilització romana (4): domus, insulaes i villaes

Domus, insulaes i villaes: les cases dels romans.


Al vestibulum o fauces d'algunes domus no seria difícil trobar algun mosaic com el que veiem a la imatge, que representa un gos... per què et sembla que el posaven?


Visualitza aquest vídeo i ves apuntant cadascuna de les estances i espais típics d'una domus. Després, mirant el plànol, fes un llistat de les paraules que no apareixen al vídeo.

L'impluvium i l'atrium era una zona molt important dins de la domus. Mira les dues imatges que segueixen i explica per què.



En aquest enllaç veuràs diferents vídeos, molt curts -30''- que mostren l'interior de les cases romanes.
Descriu el peristilum. Quina diferència hi ha amb l'impluvium i l'atrium.


Aquí tenim una imatge d'un lares. Què era? Estava a totes les domus? Quina funció tenia?



Com es deia aquesta estança? 


Als romans els agradava el luxe, i els mosaics eren molt preuats i marcaven diferències entre unes domus i altres. Es feien amb tessel·les petitíssimes i podien ser exclusivament de motius geomètrics, com aquest d'una domus d'Empúries, com presentar imatges d'animals, de caceres, de lluites de gladiadors.... En aquest enllaç trobaràs informació sobre els mosaics romans.
Què era la tavernae? Què s'hi feia? Quins objectes hi podríem trobar?
Posa't a prova i ves descobrint les diferents parts d'una casa romana. Ho pots fer a través d'aquest enllaç o bé amb aquest altre enllaç on trobaràs un joc que et permet passejar per una casa romana, anant descobrint les diferents parts.

dilluns, 20 de març de 2017

La civilització romana (3): L'urbanisme

L'urbanisme


Com hem vist al llarg dels segles Roma es convertí en un imperi al voltant del mare nostrum. Moltes de les ciutats que van anar creant es van fer a partir dels campaments provisionals que aixecaven les tropes de legionaris i que més endavant, si el lloc era adequat (aigua, aliment, protecció, comerç...), acabava esdevenint una ciutat emmurallada amb pedra.


En aquest enllaç podràs posar a prova els teus coneixements sobre l'urbanisme típic d'una ciutat romana construïda a partir d'un campament.

1.- Imagina com deuria ser la vida d'un legionari (quin equipament tenia, com es desplaçava, què feia quan no hi havia conflictes, quants anys estava a la legió i a canvi de què...). Trobaràs informació que et pot ajudar en aquest enllaç que explica com era la societat romana. 
Els romans van ser uns grans urbanistes. Les grans ciutats acollien molta població i necessitaven importants infraestructures com sistemes de canalització i subministrament d'aigua, llocs públics (termes, banys, forum), llocs d'esbarjo (circ, amfiteatre, teatre...).


En aquest enllaç trobaràs un vídeo on t'explica algunes característiques d'aquests edifics i construccions.
1.- Descriu què era i quina funció tenia:
          a) l'amfiteatre
          b) el circ
          c) l'aqüeducte
          d) el fòrum

A continuació tens el plànol d'Empúries, amb la paleapolis, la neapolis grega a tocar de mar i la gran ciutat romana típicament traçada.
1.- Sabries senyalar les següents parts: cardo, decumanus, fòrum, amfiteatre, palestra, muralles.
2.- Hi veus algun teatre i circ?
3.- Les dues ciutats, la grega i la romana, estaven unides? Es protegien?


Aquí podràs veure un vídeo curt, en 3D, d'Eduardo Barragán recreant com era una ciutat romana.

dimarts, 14 de març de 2017

La civilització romana (2): L'Imperi i la crisi del s.III i la fi de l'Imperi romà

L'IMPERI (27 aC - 235 dC)
  • Octavi August va ser el primer emperador de Roma
    • Acumulava tots els poders
    • presidia el senat (el senat perd poder davant d'ell)
    • era el cap de l'exèrcit
    • era el màxim pontífex (representant religiós)
    • dirigia la política exterior
    • dictava les lleis
    • decidia els tributs
    • tenien un càrrec vitalici
  • Claudi, Vespasià, Marc Aureli i Trajà van ser, junt amb Octavi August, els més importants emperadors. Durant aquest període s'aconsegueix la pax romana i trobem el màxim desenvolupament econòmic i comercial de l'imperi romà.
Durant aquest període la península ibèrica va quedar sota el control de Roma. Es va dividir en províncies i vam viure, possiblement, el primer gran desenvolupament cultural, econòmic i comercial gràcies a:
  • xarxa impressionant de vies
  • imposició del dret romà
  • aculturació
  • introducció de la seva llengua (llatí)
Respon:
  1. Busca les dades principals de la vida d'un d'aquests personatges i redacta'n una breu biografia (màxim 5 línies): Hanníbal, Espàrtac, Cèsar, Claudi, Trajà, Octavi August.
  2. En quantes províncies es va dividir la península?
  3. En quina província estaria inclosa la Ribera d'Ebre? On era la capital? I fins on arribava?
  4. Et sembla que la població participava en el govern de la monarquia? I en el de la república?

LA CRISI DEL SEGLE III I LA FI DE L'IMPERI ROMÀ
A principis de s. III l'Imperi Romà entra en crisi degut:
  • Revoltes socials de pagesos i militars. Les ciutats són saquejades i abandonades. Es fa difícil el comerç i el control de l'extens imperi.
  • Pel nord els germànics (bàrbars) i per l'est els perses aprofiten per envair l'imperi.
  • El 375 els huns van penetrar en el territori germànic i aquests van envair encara amb més força l'imperi, entrant cap el sud.
  • Amb la mort de l'emperador Teodosi l'any 395, i a fi de controlar millor l'imperi aquest es va dividir en Imperi d'Occident (capital a Roma) i Imperi d'Orient (capital a Constantinoble).
    • A Occident els emperadors cada cop van ser més dèbils i es va anar dividint, formant-se molts regnes
    • A Orient, al contrari, l'imperi es va fer fort i es va mantenir mil anys més, formant-se l'Imperi Bizantí.

Respon:
  1. Dins de quin Imperi van quedar els actuals països de: Portugal, Grècia, Turquia, Alemanya, Anglaterra, França, Egipte, Itàlia, Bèlgica, Israel?
  2. Amb quins problemes s'enfrontava l'Imperi romà en el segle III?
  3. Quina relació hi ha entre l'arribada dels huns i la desintegració de l'Imperi Romà?
  4. Fes un llistat de pobles que van envair l'Imperi d'Occident.
  5. Fes una línia del temps de l'Imperi Romà i situa:
    1. Primera Guerra Púnica
    2. Mort de Jesús
    3. Teodosi divideix l'Imperi
    4. Pax romana
    5. Desembarcament de l'exèrcit romà a Empúries (218 aC)
    6. Fundació de Roma
    7. Proclamació d'August com a emperador
    8. Indíbil i Mandoni
    9. Pas d'Annibal per l'Ebre
En aquest enllaç trobaràs un vídeo de 9 minuts que resumeix l'evolució de la civilització romana, des del seu naixement cap al s. VIII aC fins a la seva fi a les acaballes del s. III.

dijous, 2 de març de 2017

La civilització romana (1): La Monarquia i la República

Expansió territorial de Roma
Respon:
  1. Consulta aquest vídeo i explica, amb les teves paraules, la llegenda de la creació de la ciutat de Roma.
  2. On va néixer la civilització romana i al voltant de quin riu?
  3. Al voltant d'on es va desenvolupar?
  4. Els romans, com anomenaven el Mar Mediterrani? Per què l'anomenaven així?
  5. Fes la línia del temps de les etapes de la història de Roma. 
LA MONARQUIA (753 aC - 509 aC)
  • Monarquia = Rei. Aquest era escollit pels patricis (famílies més importants de la ciutat)
  • El rei el recolzava el senat (format per patricis)
  • La invasió de Roma pels etruscs (pobles del nord de l'actual Itàlia) va provocar l'enfrontament, que va donar lloc a la victòria dels romans el 509 aC.
LA REPÚBLICA (509 aC - 27 aC)
  • Un cop expulsats els etruscs apareix una nova forma de govern: la república.
  • La república s'organitzava a partir de 3 institucions principals:
    • Comicis: assemblees dels ciutadans romans que es reunien per a votar les lleis i triar els magistrats
    • Magistratures: Els magistrats, elegits per 1 any, escollien dos màxims representants que rebien el nom de cònsols: un dirigia el govern i l'altre l'exèrcit
    • Senat: institució més important. Establia les lleis, dirigia la política exterior i donava normes d'actuació als magistrats.
  • Conflictes entre patricis i plebeus
  • Guerres púniques (consulta aquest enllaç)
  • Crisi de la república: Al s.I aC la corrupció i les lluites internes per aconseguir el poder (que en molts casos va acabar amb la mort dels dictadors, com ara Juli Cèsar o Marc Antoni), així com revoltes populars com la coneguda d'Espàrtac van provocar la crisi de la república que acaba el 27 aC amb el control del primer emperador que fou Octavi, que va rebre el títol d'August, que significa "escollit pels Déus".
Respon:
  1. Qui eren els patricis?
  2. Qui eren els plebeus?
  3. A quins problemes va haver d'enfrontar-se la república?
  4. Després de veure aquest enllaç (10') fes un resum de màxim 10 línies sobre les Guerres púniques. Et pot servir aquest guió: quan passen, per què es van produir, protagonistes, fases de les guerres, conseqüències finals.
  5. Les Guerres púniques van tenir com a escenari l'Ebre? Quan? 
Els foners balears formaren un cos d'exèrcit propi de l'edat antiga, integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, des de la fi del segle V i IV aC, així com a la II Guerra Púnica. Posteriorment serviren com a tropes auxiliars d'infanteria lleugera en múltiples combats, entre els quals cal esmentar la seva presència a les legions de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies.
Segons els cronistes, Hanníbal va comptar amb aproximadament 2.000 foners balears, que en els inicis de la campanya a la península Itàlica va disposar en primera fila del seu exèrcit, i eren els encarregats de començar la lluita instigant els romans.
Hanníbal donava una gran importància a aquestes tropes i les va protegir al llarg de la campanya com a soldats irreemplaçables. El motiu de la seva eficàcia militar residia en el major abast i precisió que la fona tenia sobre l'arc.
Trobaràs més informació en aquest enllaç.

Respon:
  1. Per què eren apreciats els foners balears 

  
Recorda que has après a fer fones i que aviat aprendràs a fer-les servir. Si vols recordar com vam fer les fones pots veure-ho en aquestes imatges.