Roca de la Bruixeta

Roca de la Bruixeta

dilluns, 15 de gener de 2018

Les civilitzacions fluvials: Egipte "la religió"

Característiques de les creences dels egipcis:
  • Eren politeistes: creien en molts déus. 
  • El principal era Ra, Amon o Aton el déu del Sol. Altres déus eren Isis, Osiris i Horus.
  • També adoraven animals com el cocodril i la serp o elements de la natura com el Nil.
  • Tenien rituals molt marcats. Pensaven, per exemple, que les crescudes anuals del Nil depenien d'aquests ritus i, per això, cada déu disposava del seu temple
  • L'interior dels temples eren reservats exclusivament al faraó i als sacerdots
  • Realitzaven moltes ofrenes a les divinitats (aliments, encens, metalls preciosos...)
  • Eren molt supersticiosos i tenien força amulets (destaca el de l'escarabat)  
ACTIVITATS
1.- Fes un llistat de semblances i diferències entre les creences de l'antic Egipte i les teves.
Característiques de l'arquitectura:
  • Són grans construccions de pedra
  • Cobertes arquitravades (sostres plans sostinguts sobre grans columnes)
  • Destaquen dos tipus de construcció: els temples i les construccions funeràries (mastabes, piràmides i hipogeus) 
  • Els temples tenien una avinguda llarga que conduïa a una porta monumental

  • L'avinguda estava decorada amb estàtues d'esfinxs (figures amb cos de lleó i cap humà), la seva funció era protectora.
  •  Davant hi havia els obeliscs que representaven el camí d'unió entre terra i cel. S'entrava al temple a través d'una portalada gran anomenada piló
  • Tot seguit s'entrava en un pati descobert envoltat de columnes que donava lloc a la sala hipòstila que estava coberta.
  • Per fi s'accedia al santuari on es conservava l'estàtua del déu.
1.- Imagina que ets un sacerdot i entres a un temple egipci. Digues ordenadament les parts i estances que t'aniràs trobant.

Les tombes
Podien ser de 3 tipus:
  • MASTABA: Tomba més antiga. Era per a personatges importants. Tenien forma de taula i tenien una cambra funerària subterrània on s'accedia a través d'un pou. La seva evolució va donar lloc a les piràmides.

  • PIRÀMIDE: Tomba on s'enterraven els faraons durant l'Imperi Antic. S'accedia a la cambra funerària a través de passadissos que tenien paranys.
  • HIPOGEU: Tomba subterrània excavada a la muntanya. Des de l'exterior no es veu doncs queda dissimulada i així s'eviten els saquejos. 


ACTIVITAT:
1.- Quines diferències hi ha entre els diferents tipus de tomba egípcia?
2.- Digues les característiques principals de l'arquitectura egípcia.

divendres, 12 de gener de 2018

Les civilitzacions fluvials: Egipte "l'escriptura"


Els egipcis van començar a escriure amb jeroglífics al voltant del 4.000 aC i van utilitzar aquest sistema d'escriptura fins al s. IV aC. Els especialistes en aquest tipus d'escriptura eren els escribes que gaudien de gran prestigi.
Els jeroglífics es van poder desxifrar gràcies a la troballa de la pedra Rosseta -fou localitzada per l’exèrcit de Napoleó durant la guerra a Egipte el 1798-.
Es tractava d’una pedra que contenia el mateix escrit en jeroglífic, en grec i en demòtic (un tipus d’escriptura en cursiva de l’antic Egipte, variant de la llengua grega).

Jean-François Champollion va ser qui va desxifrar la lletra que hi havia escrita a la pedra Rosseta. Gràcies a aquest gran descobriment es va poder conèixer i aprendre l’escriptura dels egipcis. Actualment aquesta pedra es troba en el British Museum de Londres.


1.- Per què va ser tan important trobar la pedra Rosetta? 
2.- Quines eren les eines que necessitava un escriba?
3.- Descriu com es preparava el papir.

4.- Vocabulari: Pedra Rosseta, domòtic
Si vols saber com s'escriuria el teu nom amb escriptura jeroglífica entra en aquest enllaç.

dimarts, 9 de gener de 2018

Les civilitzacions fluvials: Egipte "Estructura social"

 L'estructura social
  • Dalt de tot hi trobem el faraó (rei-déu) i la família reial 
  • Un segon grup estava format per sacerdots, alts funcionaris, governadors de províncies i caps militars. 
  • Tot seguit els escribes que redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems del palau.
  • I el grup majoritari format pels camperols, que constituïa al voltant del 90% del total de la població. On també s'ha d'incloure els comerciants i artesans. 
  • Finalment trobem els esclaus. Eren considerats com a objectes o animals i podien ser comprats i venuts. Molts d'ells treballaven a les cases benestants. 
El paper que va jugar la dona a Egipte va ser més important que en d'altres cultures de l'Antiguitat. Algunes d'elles van tenir gran poder i fins i tot van ser faraons. Les dones podien administrar i heretar propietats, comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se.



Activitat:
1.- Pels egipcis, què era considerat el faraó?
2.- Identifica els personatges que apareixen a la piràmide social i descriu què et sembla que fan o quin és el seu ofici.

El dia a dia dels egipcis:

3.- Descriu com era la casa d'una família noble.

 4.- Descriu com era un barri artesà. Quins oficis reconeixes? 

5- Descriu com era la vida a un poblat agrícola.
6.- Si visquessis a l'antic Egipte i no formessis part de l'elit privilegiada, a quin ofici t'agradaria dedica't i on t'agradaria viure? Explica els motius.



7.- Resumeix el procés de conreu del blat que realitzaven els egipcis 5.000 anys aC. 
8.- El faraó, com controlava la producció agrícola del seu regne?

Les civilitzacions fluvials: Egipte (1)

Activitats:
1.- Descriu on es troba Egipte en relació a Catalunya? 

2.- Quin és el riu que travessa Egipte de sud a nord?
3.- Per què s'anomena delta a la desembocadura del riu?
4.- En quin mar desemboca aquest riu?
5.- Observa el mapa i digues on es troben la majoria de tombes o piràmides. Quina explicació dónes a aquest fet?
6.-Ordena les imatges següents (quin és l'ordre)
  • descriu quines conseqüències tenia la crescuda del Nil a l'antic Egipte
  • explica la importància del riu en la vida dels antics egipcis


dilluns, 8 de gener de 2018

Taulers de joc de l'antic Egipte

L'alumnat de 1r d'ESO ha construït tot un seguit de jocs de tauler inspirats en models trobats a l'interior de la tomba del famós faraó Tutankamon així com en d'altres tombes de la Vall dels Reis. 
Individualment o bé en grups de tres alumnes podien escollir entre tres dels jocs més coneguts de l'època: el senet, el mehen i el joc dels 58 forats. Que aquests jocs fossin ben coneguts a l'època no vol dir, però, que n'haguessin quedat testimonis escrits de com es jugaven. Així el repte, per a l'alumnat, ha estat no sols recrear els jocs utilitzant materials actuals sinó, més interessant, proposar una manera coherent de jugar-hi. Aquí teniu les imatges dels jocs. 

EL SENET



EL MEHEN

ELS 58 FORATS


L'alumnat va haver de presentar el seu joc als companys explicant com l'havien fet, amb quins materials i, breument, indicant les normes del joc.
Tot seguit van jugar amb els jocs de tauler emprant les normes proposades pels seus autors i valorant, així, la coherència de les regles i les possibilitats que oferien. 

Val a dir que totes les seves creacions han estat molt ben fetes i han permès fer una exposició al vestíbul del centre.